Mallorquins de Mallorca

He de dir que sempre m'ha sorprès el com i el perquè de la meva identitat insular. Més que la meva pròpia, les de l'estranya manera que tenen de viure-ho les persones que, amb major o menor mesura, m'enrevolten. Això són, els mallorquins.

Hom no pot negar la peculiar idiosincràsia dels individus que habiten en aquesta illa, si més no, resulta un tant desconcertant comprovar com, a diferència d'altres indrets, som únicament nosaltres mateixos els que ens adonem de la nostra raresa. El fet que la mallorquina forma de vida no sigui tan sols identificada com a tal, deixa molt a dir del paper que ens ha tocat protagonitzar.

Possiblement seria, en certa madera immadur, culpar del despropòsit als nostres veïnats, als que podriem acusar d'egòlatres o etnocentristes. Tanmateix, no seria el cas. És la mateixa “mallorquinitat” la que ens imposa el claustre insular. I és aquí on rau el problema, en la promoció de Mallorca, però en la dels mallorquins.

L'ànima mallorquina ha absorbit sense gran dificultat l'essència del tòpic que temps ençà atribiuren als xuetes. Vendria a ser el gen mallorquí, aquell que ens fa néixer amb els calçons, més o manco, a l'altura dels turmells. La nostra manera d'entendre el món adesiara ens impedeix veure'l.

Si no som conscients del que som, hem estat o serem, ni molt manco en seriem de conscients de les conseqüències que la nostra peculiaritat identitària ens pot comportar. Això és, balearització, espoli fiscal, massacre cultural i lingüística, seguit d'un llarg etcètera.

Amb l'arribada del turisme i de l'economia de mercat, hom podia entreveure que la mentalitat mallorquina es podria obrir al món, al cosmopolitisme... No obstant, amb el temps ens adonarem que l'únic que havíem obert eren les butxaques, i fins i tot, qualque pic la cremallera.

Hi ha qui només veu el problema en un sentit estrictament econòmic, quan jo el que hi veig és una falta de dignitat i d'orgull propi que escarrufa, una manca de sentit col·lectiu, de pertinença a un mateix grup que, encara que molt heterogeni, és en el que ens ha tocat viure.

Resulta certament ofensiu als sentits, la poca autoestima envers nosaltres mateixos, envers la nostra terra i la cultura que ens és pròpia. I és que tot té un preu a l'illa de la calma.