La gent parla, sovint, del feixisme. I dels feixistes, sobretot. En política, és un insult recurrent. Els uns acusen als altres de ser-ho quan senten amenaçats alguns dels privilegis que els otorga la condició de califes de la democràcia. O pitjor, asseguts damunt el cadàver de la sobirania popular, acusen de feixistes a aquells que, amb criteri o sense, intenten revertir el coma induït en què es troba la societat.
Les persones, els polítics, s'acusen de feixistes perquè saben que és quelcom rebutjable, una condició que ningú admetrà de primeres. El concepte va pel camí de convertir-se en llengendari, no precisament per la seva excelsitud, sinó per com el temps i una fugaç memòria han canviat el seu significat fins a convertir-lo en ambigu i poc concret. Així, hom comet l'error d'incorporar-lo frívolament al seu vocabulari polític, sense saber ben bé quina és la magnitud del terme.
N'hi ha, però, que tenen ben present l'essència i el significat del mot. N'hi ha que han sabut posar en pràctica aquesta i quantes maldats ha donat la terra que congrià el càncer, Itàlia i la irredempta, des de l'arcàdia del terror de Mussolini fins als bunga-bungas més contemporanis del malaurat Berlusconi, passant pels finíssims mètodes registrats de la màfia calabresa, napolitana, siciliana... Se veu, se conta, que qualque felanitxer emprenedor en va sentir noves de tot això i que de tot plegat en féu un pastís del que encara ara en menjam els seus compatriotes.
Idò això, innocent de mi que m'he pensat que el feixisme habitava en magnes mausoleus construïts pels presos de la barbàrie, o en les ones radiofòniques d'una caverna llunyana... no. El feixisme ens és molt més proper, tant que no te n'has temut i ja te n'han arribat els esquitxos. Felanitxers, tots aquells que no us en heu sabut avenir del que la vostra identitat comportava, ara observau com els vostres pròxims i governants, amb la còlera que els provoca la realitat paupada in situ, utilitzaran el poder que els hi heu donat per persuadir-vos, perquè us en empenediu del que la vostra consciència us manà, perquè, en definitiva, tengueu por. I la por els fa grans, perquè així funciona el feixisme: la por fa que les persones vegin amb recel les pròpies llibertats i les dels demés.
No vull amagar més la crítica darrera subjectes el·líptics, doncs l'entremat feixistoradioactiu establert a Felanitx no s'amaga pels racons, ans al contrari, passetja pels carrers de la vila amb la cara ben alta. Al capdamunt de tot hi ha l'Ajuntament, presidit pel senyor Tauler, el qual conserva intacte dins el cul, la mà incorrupta de Santa Catalina Soler, que adesiara se remena quan el batlle perd el rumb. El primer té poder sobre la Policia Local i, per tant, és el màxim responsable de les agressions escomeses per quatre ineptes ben armats davant el Convent. Na Soler... bé, la dignitat d'una persona queda en entredit quan el que intentes és, marido en mano, defensar la integritat psicopatològica d'algú com na Maria Salom.
La Policia Local és un altre món, allà tot és diferent. El nostre humil però faner cos de policia compta entre les seves files, amb homes, actions mans més aviat, decidits a donar la vida per protegir qualsevol dels seus familiars o alguna de les bones persones que signen les seves nòmines, malgrat l'ufanós populatxo es vulgui posar pel mig. Més de trenta persones ateses pels serveis mèdics i la denegació de l'auxili corresponent en negar-se a tramitar denúncies contra el propi cos de policia, són el resultat de la tan profitosa i desinteressada feina dels àvids agents de la Policia Local.
La resta ja la coneixem, amb el necessari "ministeri" de control social, que no té altra intenció que acabar amb la veu dels que preferim veure més enllà, i la d'aquells que, per molts obstacles que ens posin, tornarem aixecar el crit contra la ingnomínia feixista que governa aquest poble amb el legítim suport de les víctimes de la seva manipulació.
N'hi ha, però, que tenen ben present l'essència i el significat del mot. N'hi ha que han sabut posar en pràctica aquesta i quantes maldats ha donat la terra que congrià el càncer, Itàlia i la irredempta, des de l'arcàdia del terror de Mussolini fins als bunga-bungas més contemporanis del malaurat Berlusconi, passant pels finíssims mètodes registrats de la màfia calabresa, napolitana, siciliana... Se veu, se conta, que qualque felanitxer emprenedor en va sentir noves de tot això i que de tot plegat en féu un pastís del que encara ara en menjam els seus compatriotes.
Idò això, innocent de mi que m'he pensat que el feixisme habitava en magnes mausoleus construïts pels presos de la barbàrie, o en les ones radiofòniques d'una caverna llunyana... no. El feixisme ens és molt més proper, tant que no te n'has temut i ja te n'han arribat els esquitxos. Felanitxers, tots aquells que no us en heu sabut avenir del que la vostra identitat comportava, ara observau com els vostres pròxims i governants, amb la còlera que els provoca la realitat paupada in situ, utilitzaran el poder que els hi heu donat per persuadir-vos, perquè us en empenediu del que la vostra consciència us manà, perquè, en definitiva, tengueu por. I la por els fa grans, perquè així funciona el feixisme: la por fa que les persones vegin amb recel les pròpies llibertats i les dels demés.
No vull amagar més la crítica darrera subjectes el·líptics, doncs l'entremat feixistoradioactiu establert a Felanitx no s'amaga pels racons, ans al contrari, passetja pels carrers de la vila amb la cara ben alta. Al capdamunt de tot hi ha l'Ajuntament, presidit pel senyor Tauler, el qual conserva intacte dins el cul, la mà incorrupta de Santa Catalina Soler, que adesiara se remena quan el batlle perd el rumb. El primer té poder sobre la Policia Local i, per tant, és el màxim responsable de les agressions escomeses per quatre ineptes ben armats davant el Convent. Na Soler... bé, la dignitat d'una persona queda en entredit quan el que intentes és, marido en mano, defensar la integritat psicopatològica d'algú com na Maria Salom.
La Policia Local és un altre món, allà tot és diferent. El nostre humil però faner cos de policia compta entre les seves files, amb homes, actions mans més aviat, decidits a donar la vida per protegir qualsevol dels seus familiars o alguna de les bones persones que signen les seves nòmines, malgrat l'ufanós populatxo es vulgui posar pel mig. Més de trenta persones ateses pels serveis mèdics i la denegació de l'auxili corresponent en negar-se a tramitar denúncies contra el propi cos de policia, són el resultat de la tan profitosa i desinteressada feina dels àvids agents de la Policia Local.
La resta ja la coneixem, amb el necessari "ministeri" de control social, que no té altra intenció que acabar amb la veu dels que preferim veure més enllà, i la d'aquells que, per molts obstacles que ens posin, tornarem aixecar el crit contra la ingnomínia feixista que governa aquest poble amb el legítim suport de les víctimes de la seva manipulació.
