Sembla mentida com de vegades se'ns dóna la solució a quelcom des de la mateixa arrel del problema. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan la somnolència que em provoca la televisió va desaparèixer de cop quan van començar els anuncis. Hom sap que no hi ha res més apologètic del capitalisme que la publicitat, i si és per televisió, capitalisme al quadrat. Idò bé, amagat entre el surrealisme d'un anunci de compreses i els "cuartos de pollo traseros" a no sé quant el quilo, va aparèixer el nou spot de la casa BMW.
La promoció del cotxe en qüestió anava acompanyada d'un lema brillant: "Infoxicació: milions de dubtes, milers d'opcions". Deixant de banda que segons la companyia l'única decisió encertada a la vida era la de fer-se amb el seu automòbil, la frase m'ha quedat gravada a l'enteniment com una revelació. És la simple explicació de la puta realitat: el no motiu de les no revolucions al món occidental.
La informació i el coneixement han mort la ideologia. Vivim en l'època de l'individualitat política, inflada per la incapacitat contestatària de la societat. Ens han fet creure que no hi ha millor sistema del que tenim i que, per tant, qualsevol moviment que posi en qüestió el que consentim a anomenar democràcies, és, d'arrel, antidemocràtic.
Tenim, o així ens ho fan creure, la llibertat de pensar i expressar. On queda l'actuació? Les democràcies liberals s'acosten més a la vida contemplativa del que la seva pròpia idiosincràsia indica. Nadal Batle escrigué: Espanya, per la seva magnaminitat històrica, ens ha dotat d'una constitució amb tres coses tan belles com precioses: la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa i tota la maquinària legal perquè només les practiquin els qui tenen la intenció de suprimir-les. Si el mal fos només hispànic encara ens quedaria l'exili.
Me pens que aquesta suposada "mort de la ideologia" la van inventar els lliberalistes. Si no la van inventar, al manco ho han esgrimit per proclamar-se -falsament- guanyadors en el combat del segle de les ideologies.
ResponEliminaCertament, l'horitzó 'polític' sembla un desert desesperançador. Els pocs ideòlegs amb ganes de xerrar que encara sobreviuen del segle passat encara somien en revolucions passades. Dins aquesta decadència, no solen fer molta més cosa que una columneta setmanal al periòdic, on exposen la seva visió catastrofista i desesperançadora. Ingènuament, no veuen que així contribueixen, encara més, a aquesta falsa imatge de "mort de la ideologia". Inclús en Castro ha admés recentment que lo seu no ha funcionat mai.
Algun dia naixerà una nova generació disposada a canviar les regles del joc. Tal vegada ja ha nascut i falta el detonant. Es faran seves les noves tecnologies, les noves formes de relació i interacció. Tornaran temps de revoltes però però amb objectius, mètodes i "ideologies" significativament diferents. Fins i tot la revolució ha d’adaptar-se al temps, i encara així calen anys d’experiències per veure neixer una nova ideologia.
Encara que sembli desesperançador, el panorama és el que tenim. El neoliberalisme ha contribuït molt notablement a la mort de la ideologia, o almenys, una d'alternativa. Si no, no s'explica aquesta conjunció d'idees dels que s'autoanomenen socialdemòcrates, conservadors i liberaldemòcrates, si no tenim en compte l'extrema dreta xenofòba.
ResponEliminaTenim la constatació que quelcom no funciona, ara, falta la capacitat de respondre tan políticament com en matèria social