No és cap novetat sentir adesiara als gurús de la democràcia contemplativa fent proclames, bastant etèries si més no, en pro d'un teòric respecte que mereixen les deïtats que professen aquells que ens envolten. La creença en estúpides i infantils hipòtesis sobre l'orígen de la realitat, requereix un respecte i una consideració en cap cas equiparables a la versemblança proferida en el seu corpus. És aberrant posar el concepte de religiositat a la mateixa alçada que els factors d'orígen, sexe, edat, etc. pel simple fet que la primera és una divisió artificial i totalment ideològica.
Que els fa mereixedors de tal privilegi? Què és allò que eleva la creença i la fe, per absurda que sigui, per damunt de l'observació empírica de la realitat? En definitiva, perquè aquell que "creu" té el dret a no ser ofès? En realitat, jo també crec. Crec, no, estic segur que no ho sé. I si jo no ho sé, ni tu, ni ningú, tampoc. Ergo, ofeneu-me.
De fet, els representants del cel a la terra són d'allò més sensibles a la realitat. La llibertat dels altres els hi resulta bastant ofensiva. Tothom recorda la marea jihadista provocada per la portada d'un setmanari satíric danès, ara farà un parell d'anys, o el més recent atac amb còctels molotov a la revista francesa Charlie Hebdo, després de cometre el sacrilegi de fer humor amb el profeta musulmà. En resum, tots sabem què i com els ofèn. I ara, que tal si passam a parlar del que m'ofèn a mi?
A mi, i supòs que a més gent, ens ofenen les croades, la Inquisició, l'Holocaust, la cacera de "bruixes", la guerra santa de l'islam, les persecussions i assassinats de científics, homosexuals i intel·lectuals. M'ofenen les lapidacions de dones, les fuetades i la mutilació com a reprimenda social, els atemptats suïcides, la pederàstia generalitzada en el sí de l'esglèsia catòlica, les mutilacions genitals femenines i la secular repressió de la dona en l'àmbit domèstic i social. M'ofèn que es consideri el creacionisme com una teoria científica vàlida i que es permeti la permanent usurpació de poder polític i social per part de la religió. M'ofèn el suport explícit que s'ha donat per part de la religió a dictadures feixistes i genocides, com Hitler, Mussolini, Franco o Pinochet i m'ofenen també els genocidis dels pobles americans indígenes o la repressió de la sexualitat, o la política envers l'ús del preservatiu, sobretot a Àfrica, o l'estupidesa que demostren en parlar de l'avortament. I m'ofèn, sobretot, que s'ofenguin.
Tot plegat ha arribat a un punt en que la religió, i el seu discurs, fan evolucionar la meva posició inicial d'un convençut agnosticisme fins a l'ateisme més rabiós. A més, per si no bastàs amb el deliri historicocientífic que representen, a aquest, l'amaren d'una moralitat, que, en realitat, és la raó de ser de qualsevol religió i/o secta. Les absurditats que professen no són més que la legitimació d'unes normes de conducta que cerquen el control absolut sobre l'individu i la seva alienació intel·lectual. La fe no és altra cosa que la supressió voluntària del pensament crític.
Per què, doncs, ha de semblar un insult acusar aquells que professen alguna fe religiosa de debilitat mental, d'al·lucinacions o d'estupidesa polititzada? Bill Maher, un humorista nordamericà, així ho va fer: va qualificar d'idiotes els seguidors de la religió organitzada, especialment als americans. En sentir-ho, la ultracristiana, la ultraconservadora i la ultra de tot cadena FOX, va voler intervenir i va concertar un debat entre en Maher i el seu presentador estrella, Bill O'Reilly. Després d'acusar Maher d'insultar el poble americà, O'Reilly va declarar que ell en particular creia en la literacitat de la història sobre el diluvi universal i l'arca de Noé. La contestació de Maher fou contundent: Arca de Noé? I jo som el dolent de la pel·lícula per dir que la gent és idiota?
En definitiva, ni les mitres punxagudes, ni els ceptres barrocs, ni l'olor a encens, ni els campanars ni els minarets, ni vels ni burques varis, constitueixen cap font de raó. Comerciants de fum i profetes del no-res, aferrau-vos fort, doncs és arribada la fi del món. Abraçau el que la mort vos dóna i la vida vos pren, nihilisme, ni més ni pus.
Tot plegat ha arribat a un punt en que la religió, i el seu discurs, fan evolucionar la meva posició inicial d'un convençut agnosticisme fins a l'ateisme més rabiós. A més, per si no bastàs amb el deliri historicocientífic que representen, a aquest, l'amaren d'una moralitat, que, en realitat, és la raó de ser de qualsevol religió i/o secta. Les absurditats que professen no són més que la legitimació d'unes normes de conducta que cerquen el control absolut sobre l'individu i la seva alienació intel·lectual. La fe no és altra cosa que la supressió voluntària del pensament crític.
Per què, doncs, ha de semblar un insult acusar aquells que professen alguna fe religiosa de debilitat mental, d'al·lucinacions o d'estupidesa polititzada? Bill Maher, un humorista nordamericà, així ho va fer: va qualificar d'idiotes els seguidors de la religió organitzada, especialment als americans. En sentir-ho, la ultracristiana, la ultraconservadora i la ultra de tot cadena FOX, va voler intervenir i va concertar un debat entre en Maher i el seu presentador estrella, Bill O'Reilly. Després d'acusar Maher d'insultar el poble americà, O'Reilly va declarar que ell en particular creia en la literacitat de la història sobre el diluvi universal i l'arca de Noé. La contestació de Maher fou contundent: Arca de Noé? I jo som el dolent de la pel·lícula per dir que la gent és idiota?
En definitiva, ni les mitres punxagudes, ni els ceptres barrocs, ni l'olor a encens, ni els campanars ni els minarets, ni vels ni burques varis, constitueixen cap font de raó. Comerciants de fum i profetes del no-res, aferrau-vos fort, doncs és arribada la fi del món. Abraçau el que la mort vos dóna i la vida vos pren, nihilisme, ni més ni pus.
