Onsevulla que hom cerqui la més mínima i insignificant informació esportiva, sigui quin sigui el mitjà amb que es difon, es trobarà amb que el sensacionalisme, ha devorat qualsevol reducte d'imparcialitat o coherència que hagués pogut resistir la pitjor epidèmia que el periodisme es podia permetre.
Vagi per endavant que la greu malaltia que sembla patir el periodisme esportiu en aquest ¿país? és perfectament extensible a la globalitat comunicativa. No obstant, pel seu gran esforç i contribució a l'assassinat de la noticia, hem de felicitar, malgrat ens costi, al senyor Eduardo Inda.
Aquest avantatjat deixeble del "mestre" Pedro J. Ramírez, pot "presumir" en la seva carrera d'haver aconseguit ser, entre d'altres, director de El Mundo Baleares, o, com no podia ser d'una altra manera, director del diari Marca. Tot això després d'una intensa carrera en que el seu esforç i tenacitat l'han duit a les més altes esferes del pseudoperiodisme espanyol. Tanmateix, la merda, per molt que costi cagar-la, al cap i a la fi, acaba per ser merda i res pus.
Després de l'intent de proclamació del IV Reich, amb capital a Son Servera, Inda fou cridat a files a la capital del reialme. M'agradaria conèixer el tio que li digué dir "necessitam gent com tu". I arribats a aquest punt, com qui no vol la cosa, el posen al capdavant del diari de més tirada de tot l'estat espanyol, el diari Marca.
Ja no em xoca llegir un diari que tengui predilecció per un determinat club de futbol, o per una ideologia política, és més, ja em resulta d'una normalitat que escarrufa. I és que, com n'Eduardo, ja no en queden, o si. I amb això que comença la seva gestió.
Si al gust per la premsa groga li sumam un amor incondicional cap a Cristiano Ronaldo i les lletres grosses, la combinació pot resultar explosiva. Cada dia el periòdic ens sorprèn amb el seu periodisme d'investigació, capaç de publicar exclusives d'abast mundial, com quants abdominals fa en Cristiano cada dia, de quina talla duu els calçons blancs o si té feta la circumcisió. Per a Inda, Cristiano és per al madridisme el que és el papa per al cristianisme. Déu té una constructora.
Hom diu dels madrilenys que són, si més no, estirats. Prejudicis al cap i a la fi. Inda, no obstant pareix convençut en demostrar-ho, i, per això ha convertit el diari que dirigeix en la millor arma per motivar als rivals del seu Real. Una portada en vísperes de la tornada d'octaus de final de la Copa d'Europa, on surt Sergio Ramos dient que guanyaran 3-0, a mi, com a mínim, em motiva.
El límit del periodisme esportiu a.I. (abans d'Inda) s'havia posat en riure's del rival quan perd. Però el Messies és aquí per il·luminar-nos. Les conspiracions que la seva ment es capaç d'imaginar i plasmar en el paper són dignes de... només em ve al cap en Pedro J.
La capacitat dels fills d'El Mundo (expressió sense dobles sentits de cap tipus) per propiciar minis guerres civils, és, com a mínim, preocupant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada