Ja està. Ja he votat. Era la primera vegada que ho feia i, tot sigui dit, no crec que la meva veu s'escolti més ara que abans. És una sensació estranya, tenint en compte que quan estic escrivint encara no sé, però sospit, quins són els resultats. He participat, sí, i he volgut dir la meva, però, davant de gernacions de la tercera i quarta edat païdes a panades, serveix de res el meu vot?
En introduir la papereta a l'urna, bé, l'ha introduïda el president de la mesa, fins aquí arriba la democràcia representativa; he pensat que hauré d'esperar quatre anys més per poder tornar a gaudir de la magnífica oportunitat que ens ofereixen els polítics perquè sigui el populatxo qui els legitima.
No podré tornar dir res. Bé, podré si que podré. És la cotradicció de la democràcia: cadascú pot dir el que vulgui (...), ara que es tengui en consideració és una altra cosa, forma part del discurs de radicals i antisistemes. Deu ser una espècie de despotisme il·lustrat el que fa inclinar-se governants i reis per mantenir i promocionar sistemes incoherents entre real i ideal politik.
Com assenyala el tòpic, als municipis tot és diferent. Bé, tot, tampoc. Però almanco tenc la certesa de saber més precisament com i qui interpretarà la meva opinió. Tot i així, el funcionament de la Sala com a institució no dista gens del d'organismes superiors. Vendria ser una representació rústica, a escala i pulida per la pobresa retòrica dels seus líders tribals, d'uns mecanismes i d'uns mandataris, que de per sí mateixos ja no constitueixen cap font d'il·lustració.
Trobar defectes a tot plegat, i a la democràcia liberal en particular, és molt semblant a la feina que fan els autoanomenats analistes del futbol. Periodistes mediocres que pululen per platós televisius tot difamant de gent que no coneix i amb qui no té relació. Als votants han o hem actuat igual, tot i que nosaltres sí que coneixiem l'element a mortificar, li haviem donat aquest honor. Seria hora d'anar-nos plantejant passar a l'acció, més que res, perquè quan tot faci un pet, cosa que passarà, no ens agafi a tots escoltant aquells que practiquen el noble ofici de l'anàlisi futbolístic.
Idò això, amb el meu vot, més aviat particular per aquestes contrades, esper no contribuir a engreixar la maquinària del sistema que, tristament, ara descobert, demostra la cruesa del seu funcionament. Per contra, si no fos així, em sabria greu perdre l'única ocasió que tenc, o que em donen, per fer sentir la meva veu. Perquè, la democràcia, ens la donen o la prenem?
En introduir la papereta a l'urna, bé, l'ha introduïda el president de la mesa, fins aquí arriba la democràcia representativa; he pensat que hauré d'esperar quatre anys més per poder tornar a gaudir de la magnífica oportunitat que ens ofereixen els polítics perquè sigui el populatxo qui els legitima.
No podré tornar dir res. Bé, podré si que podré. És la cotradicció de la democràcia: cadascú pot dir el que vulgui (...), ara que es tengui en consideració és una altra cosa, forma part del discurs de radicals i antisistemes. Deu ser una espècie de despotisme il·lustrat el que fa inclinar-se governants i reis per mantenir i promocionar sistemes incoherents entre real i ideal politik.
Com assenyala el tòpic, als municipis tot és diferent. Bé, tot, tampoc. Però almanco tenc la certesa de saber més precisament com i qui interpretarà la meva opinió. Tot i així, el funcionament de la Sala com a institució no dista gens del d'organismes superiors. Vendria ser una representació rústica, a escala i pulida per la pobresa retòrica dels seus líders tribals, d'uns mecanismes i d'uns mandataris, que de per sí mateixos ja no constitueixen cap font d'il·lustració.
Trobar defectes a tot plegat, i a la democràcia liberal en particular, és molt semblant a la feina que fan els autoanomenats analistes del futbol. Periodistes mediocres que pululen per platós televisius tot difamant de gent que no coneix i amb qui no té relació. Als votants han o hem actuat igual, tot i que nosaltres sí que coneixiem l'element a mortificar, li haviem donat aquest honor. Seria hora d'anar-nos plantejant passar a l'acció, més que res, perquè quan tot faci un pet, cosa que passarà, no ens agafi a tots escoltant aquells que practiquen el noble ofici de l'anàlisi futbolístic.
Idò això, amb el meu vot, més aviat particular per aquestes contrades, esper no contribuir a engreixar la maquinària del sistema que, tristament, ara descobert, demostra la cruesa del seu funcionament. Per contra, si no fos així, em sabria greu perdre l'única ocasió que tenc, o que em donen, per fer sentir la meva veu. Perquè, la democràcia, ens la donen o la prenem?
