No en va, unes intuïcions recolzades pel fonament de l'enquesta m'alerten de la possibilitat tangible d'un canvi de govern. La sensació no és precisament de llàstima pels qui segurament deixaran d'estar a sou de la sobirania popular. Temps ençà la meta política de desterrar del poder el caciquisme mallorquí s'albirava com un èxit de l'esquerra nacional. Demostrada ara l'acció de govern del que la ignorància anomena esquerra, el retorn a l'ostracisme parlamentari no hauria de suposar pas cap gran trauma.
Aquesta seria precisament la sensació que tendria si, per altra banda, el rival fos el de legislatures passades. Ara bé, no gos proclamar-me com l'únic en identificar la metamorfosi a la inversa de la dreta política. A la inversa pel fet que l'evolució sempre havia tengut la mania de donar lloc a espècimens superiors als seus predecessors, tot i que coneixem de sobres les estranyes filigranes que fan les lleis de la física en tractar-se de la fauna política insular.
Les noves generacions, mai millor dit, dels grupuscles ultres que abans sofríem només en les grades de zoològics futbolístics s'han passat a la primera línia de foc, abraçant el nacionalcatolicisme que més pudor fa, el de l'autoodi. Sobretot perquè es capfica en tapar-se de bondats hipòcritament i intentant escusar-se de la seva pròpia idiosincràsia. Només així s'explica l'estultícia que demostren en parlar de conceptes, utopies pròpies, com democràcia i llibertat.
Carlos Delgado, "caudillo de España i Calvià, por la gracia de Jaime Matas", parlant de llibertat provoca el mateix paral·lelisme que una campanya antidroga protagonitzada per Maradona. El pobre al·lot té ganes de manar. Vol ser conseller d'educació... tot i que ja ha dit que si en Sergio Ramos també ho vol ser, ell no li farà pas competència. Val a dir que l'hipotètic nombrament del führer calvianer, a més de representar l'hara-kiri nacional, seria de la magnitud d'un Leo Bassi papa o d'un Zapatero al capdavant del govern espanyol. Innocentades al cap i a la fi...
Delgado i el seu sèguit no fan res més que popularitzar el discurs filofeixista, que tan exitós ha resultat ser pel País Valencià. El més delirant de tot plegat és l'adopció d'una retòrica certament balearista per defensar l'espanyolisme. Oposant la balearitat a allò català, i basant el seu discurs en la demagògia expansionista, aconsegueixen legitimitzar la pràctica política del nacionalisme hispànic.
La "nueva Mallorca" que va anunciar Pedro J. Ramírez no és més que l'adequació contemporània i la versió a color de la "españa de siempre". És el retorn de la caspa, del xovinisme i les ànsies genocides d'uns subgeneris famolencs de llengües, cultures i, per no perdre la costum, de doblers.
Es greu el que esta passant als Països Catalans. El caciquisme filofeixista s'ha carregat València i ara ho està fent a Ses Illes.
ResponEliminaEls pròxims som els catalans: PP 3a força i esperat a PxC en les municipals i al propi PP en l'area metropolitana de BCN.
Al Principat encara ho teniu bé. Aquí ens haurem de defensar com poguem si no volem acabar com el País Valencià, un cas gairebé perdut.
ResponEliminaLa diferència de l'espanyolisme que es dóna a Catalunya del de les Balears o València és que al Principat està condicionat per una majoria social que li és totalment adversa. Aquí, en canvi, viuen totalment desacomplexats i generen un discurs públic impensable a Catalunya: atacs no només a la llengua, sinó a la seva unitat.
Hola Miquel, pot ser això et semblarà una bogeria però no ho és, des de Periodisme Juvenil, estem creant un bloc d'informació cultural anomenat "El Pont de l'Informació: http://elpontdelinformacio.blogspot.com/ i estem triant els millors blocs per a que hi puguin col·laborar i tu podries ser un d'ells. Esperem poder comptar amb tu! (encara no hi ha res publicat, tot i que la pàgina ja està existent, perquè estem esperant resposta també d'altres blocs,
ResponEliminaPeriodisme Juvenil (http://periodismejuvenil.blogspot.com/)
Perdona David, el teu missatge s'havia marcat com a correu brossa, no l'he vist fins ara.
ResponEliminaMoltes gràcies per la invitació, però no sé si realment és el que estau cercant. Com deus haver pogut comprovar, en el bloc, no prima la informació sinó la opinió (la meva, per empitjorar-ho tot). De totes maneres, no som gelós del que escric, així que no posaré mai cap trava a la difusió dels articles, sempre i quan no s'utilitzin per promocionar un discurs contrari al que cada article tracta.