La processó de la Diada

Li diuen manifestació, sí, però amb el diccionari a la mà és una processó. Jo no som molt de processons però pel que sé unes confraries, una espècie de clubs de fumadors per a catòlics, marxen per les viles en unes dates molt concretes, entonant cançons rituals i penedint-se d'haver fet allò que ells mateixos es prohibiren de fer. 

Fent honor a l'ancestral història del catalanisme de bacineta en aquest país, avui l'esquerra nacional treu en processó totes les seves confraries, vanagloriant-se, com cada any, de no ser menys que l'anterior. Com els catòlics, vaja. Per a qui no hi hagi assistit mai, l'espectacle és prou singular. Allà s'hi apleguen des de l'integrista que brama per la Catalunya Gran i s'informa amb "L'Estel"* fins al votant d'Iniciativa** que es fa dir ciutadà del món i a qui tot això no li sembla prou vegà, queer o transfeminista, passant pel friqui de l'estelada, un fenomen, com tants d'altres, innecessàriament importat del Principat. Al davant s'hi situen els cappares de cada capelleta, fent esforços tots ells perquè en privat no es noti l'odi que es professen públicament. Tot plegat s'adoba amb càntics que ja eren estantissos quan als militants de Terra Lliure els explotaven les bombes a les mans. Nota per a les senyores*** de l'Esquerra Independentista: allò de "amb Espanya anam de cul" podia fer gràcia fa trenta anys, ara és menys subversiu que un puta blavet de Lluc.

Contemplat l'espectacle dels mediocres, hom es podria conformar amb què el resultat polític d'aquest desastre fos això, mediocre, però no, és molt pitjor. A les misèries del conjunt s'hi afegeixen les pròpies de cada casa: el PSM viu dins la bombolla de la seva història, una història de merda, per altra banda, el més gran succés de la qual ha estat que Maria Antònia Munar acabàs a la presó; la delegació mallorquina d'ERC avui no és altra cosa que un club de fans del seu president i la direcció nacional està massa enfeinada esdevenint el PSOE de l'Estat Català; a Iniciativa... bé, allà gairebé tothom fa la ela bleda així que no poden esser mai de fiar; i a l'EI de Mallorca, un missatge: la burgesia no existeix, són els pares. Amb aquest panorama fins i tot Joan Estelrich acabaria votant Podemos. 

Els fonaments d'aquest puta país conservador i noucentista no es remouen ni es remouran amb processons, perquè d'aquestes ja n'hi ha i són fins i tot més divertides. El que cal és impugnar les hegemonies colonials, deixar de ser autoreferencials com a cultura i com a moviment polític, subvertir una tradició grisa, carrinclona i derrotista, i sobretot, cridar contra tot i contra tothom, en tot moment, i amb humor, si pot ser.

PS: Si algú s'ha ofès que es tranquil·litzi, era el que pretenia. Fa colló haver-ho de dir.

* Seria el perfil de "la dona barbuda", altrament conegut com a Jaume Sastre, proto-màrtir de Catalunya.
** Partit altrament conegut com el germà beneit del PSM.
*** Fins que no diguin el contrari, de senyors, allà, no n'hi ha.