"Vente pa'l plató, Paco!"

Amb el temps me n'he donat compte que Espanya em regala l'oportunitat de combinar dues de les castes de persones que més repugnància em provoquen. És la versió ibèrica del feixisme, la que dóna lloc a esperverats seguidors que, tot i mostrar diferent compassió amb l'enemic judeomaçó que els seus homòlegs germànics, són capaços de fer seva i matar per la religió, la catòlica per si fos poc.

La teoria de l'evolució de Charles Darwin té com a un dels principals arguments que fan factibles les seves tesis, la constatació que els éssers vius s'adapten al medi en que viuen o moren. Els mecanismes de la dinàmica política no s'allunyen molt d'aquesta premisa, i encara més si ens referim a segons quina fauna que ocupa bona part de l'espectre ideològic de la meseta.

Aquest sector de població gaudeix d'un privilegi que altres simplement no imaginam. La maquinària mediàtica que envolta l'ultradreta i el clericalisme espanyols està més ben engreixada que mai. Sembla contradictori observar com l'aparició d'aquest Nodo 2.0 ha vengut de bracet de la digitalització de les emissions dels mitjans radiotelevisius. En quin moment del camí la ciència es va posar del costat del catolicisme? Se m'ha passat per alt tal atemptat?

És aquesta combinació tan sumament terrorífica, encara que a estones divertida, d'un nacionalisme istriònic amb l'integrisme religiós la que fa reconsiderar la pròpia condició humana. El còctel resulta ser la mescla explosiva entre les dues pitjors alternatives, de les poques que tresquen pel món, al sistema polític enquistat a les nostres contrades, les autoanomenades democràcies liberals.

Ja centrant-nos més concretament en la vessant audiovisual del macàbre espectacle, s'ha de dir que la presència en percentatges de mitjans ansiosos d'aixecar el braç a les parrilles televisives resulta certament preocupant. Més que la invasió progressiva d'espais d'emissió, i per tant de propaganda, el que preocupa és la manca d'iniciativa de resposta, ja no des de la meva referència nacional, sinó la dels espanyols, si hi són, que, per ara just interiorment, poden no estar disposats a acceptar tot plegat.